-: infermer, infidel, inflar, informació, infusió, ínfim; infrahumà, infraroig, etc.
en alguns casos, davant b, p, m: la lletra n es manté en els compostos el primer constituent dels quals acaba en aquesta lletra: benparlat, benpensant; enmig, granment, tanmateix, etc. I també es manté en algun topònim [...]
al Pallars Jussà.
S'escriu es en els casos següents:
quan és un pronom feble: Es renta les mans;
quan és un article salat: Segueix es camí;
quan és el nom de la lletra e, en plural: Ressegueix les es.
[...]
quinze monosíl·labs d'ús freqüent:
bé: 'benefici', adverbi, conjunció, interjecció
be: 'anyell', nom de la lletra b
déu: 'divinitat'
deu: 'font', nombre 10, verb deure, verb dar
és: verb ésser/ser
es: pronom feble, article salat, nom de la lletra e en plural
mà: 'part terminal del braç'
ma: possessiu [...]
de la seva autoritat;
quan és una forma del verb usar (en parlars baleàrics i alguerès): Sempre ús el llapis per fer els mots encreuats.
S'escriu us en els casos següents:
quan és un pronom feble: Us vull donar les gràcies;
quan és el nom de la lletra u, en plural: Confon les us amb les [...]
.
S'escriu te en els casos següents:
quan és un pronom feble: Vull donar-te les gràcies, Te la portaré demà;
quan fa referència a l'arbust o a la infusió de les fulles d'aquest arbust: Tenien plantacions de te, T'estimes més te o cafè?;
quan és el nom de la lletra t: S'escriu amb te final, Les [...]
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç [...]
separen són: ll, ny, gu i qu. Per exemple:
pa-lla
ca-nya
an-gui-la
en-ques-ta
En canvi, hi ha altres parelles de consonants que sí que se separen. Són les següents: l·l, rr, ss, ix, sc, tg, tj i tx. Aquestes parelles es trenquen a final de ratlla: una lletra queda amb la síl·laba anterior i l'altra amb [...]
de la primera lletra de
les quals comença per vocal: l'ftalat de potassi, l'zwitterió (llegit l'esvitterió). En aquests casos, tampoc no es fa servir l'apòstrof ni amb l'article femení la ni amb la preposició de: la ftiriasi, de Schlacht.
[...]
(i no ce-lobert).
No convé deixar una lletra sola ni a començament ni a final de ratlla. Així, en comptes de separar paciènci-a o a-venir, cal fer pacièn-cia i ave-nir.
En canvi, sí que es deixa una vocal sola a final de ratlla si va precedida d'un element apostrofat. Per exemple: l'è-pica, l [...]
